Reobertura de la Sala Parroquial del Serrallo
A hores d’ara no descobrim res quan afirmem que, des del punt de vista dramàtic, el teatre de la sala parroquial (testimoni d’èpoques on gairebé tot el barri, sota el comandament de mossèn Fort, participava en les representacions de La Passió i Els Pastorets) havia entrat en un indefectible procés d’abandonament. Aquest teatre, tot i que manté la seva essència i solera, es mostrava moribund, brut i desangelat.
Gràcies a la producció dels Xiquets del Serrallo, quinze anys ençà l’última representació, la Companyia de Teatre Nascuts de Peu en Terra de Tarragona –amb forta vinculació i simpatia vers la Colla- hi actuà els dies 20 i 21 de febrer de 2010. Al principi, estava previst una sola actuació, però la resposta de la Colla i del barri fou tant bona, que el recinte s’omplí en dues ocasions. L’èxit d’aquesta iniciativa té diversos significats i no reeixí per art de màgia.
El primer pas fou netejar-lo de cap a peus, la runa i la brossa era abundant. Després, calgué revisar les cortines, les cametes, i, en general, tota l’estructura tècnica necessària per fer una obra de teatre. Calgué també revisar l’estat dels equips de so i de llum que –evidentment- havien quedat obsolets: tot havia d’estar enllestit per el dia de l’estrena. Aquella setmana, el Fòrum de la Colla anava ple i els mitjans de comunicació locals cridaren als quatre vents la reestrena de la sala... Però ai! Que després de tant d’esforç, sembla que un projecte per ubicar-hi oficines amenaça amb enderrocar el teatre; però això són figues d’un altre paner, tornem a la nostra crònica...
Tot i que la Companyia actuà gratuïtament, les despeses generades per recuperació de la sala foren quantioses (compra de cortines, lloguer d’equip de llums i de so, sou del tècnic...). Així doncs, l’acord fou mutu: d’una banda els Xiquets del Serrallo es comprometeren a cobrir, si fos el cas, el dèficit, i a més a més deixaven els Nascuts assajar al local (ves per on, no som els únics a Tarragona amb problemes de local!). I de l’altra, la companyia de teatre es comprometé a actuar-hi dos cops gratuïtament. Finalment es fixà l’entrada en un preu popular de 5 euros. I tothom hi treballà de valent!
Diu un proverbi xinès que “l’agraïment és la memòria del cor”. I nosaltres, ara, en senyal sincer d’agraïment anomenarem alguns dels qui feren possible tota aquesta experiència, que esperem que tingui continuïtat i que marqui el principi d’una nova era cultural al Serrallo:
Gràcies en primer lloc, als Nascuts de Peu en Terra. A en Jordi Mateu, en Marc Ferré i en Joan Rioné fill, pel seu treball en la neteja i recuperació de la sala. Gràcies també a na Carme Pedrol, en Jordi Mallol, i les famílies Virgili, i Borràs-Aguiló, per fer de pont amb mossèn Joaquim (val a dir, que mossèn Joaquim en cap cas posà condicions o reserves sobre el contingut de l’obra, es mostrà receptiu i interessat, i oferí les claus de la sala a la Companyia per poder-hi assajar). Gràcies a en Pska, l’Esther i en Víctor Pomerol per l’ajut logístic, i als membres de les dues candidatures a l’Associació de Veïns del Serrallo (que per aquelles dates es presentaven a eleccions –quelcom es mou al barri si acudeixen, per primer cop en molts d’anys, dues propostes diferents!-) perquè feren difusió de l’acte i penjaren els cartells. Gràcies especialment a Joan Rioné pare i a en XX de “Cal Maties”, autèntica força viva del barri. I finalment, gràcies a la gent de “Cal Brut”, que veieren amb bons ulls dinamitzar l’oferta cultural del barri. La conclusió és que a tothom li semblà bé, i tothom s’ho passà pipa!.
Gairebé tothom va posar el seu granet de sorra. Tothom? Bé, tothom no. La resposta consistorial, o més ben dit, el silenci consistorial en ocasions és insultant. Cap resposta: tot i que els Xiquets del Serrallo, de bon principi, teníem clar que aquesta iniciativa es duria a terme, amb o sense el seu suport, encara esperem... ni que sigui la negativa! Indignant. Ens adreçarem a cultura, al regidor de barri, al registre general... Tota una pèrdua de temps... i de respecte: deu ser que estan acostumats a viure capítols d’aquesta envergadura, o potser que els importen ben poc!
Publicat a PINYA BLAVA
(Revista editada per la Colla Xiquets del Serrallo de Tarragona)
0 Respostes a “Reobertura de la Sala Parroquial del Serrallo”:
Publica un comentari a l'entrada